Les croquetes, són una d'aquestes exquisideses a les que no em puc resistir. Des de petit, mai vaig poder resistir a passar vorejant la safata amb una cullereta i repelant la pasta de les croquetes mentre es refredaven sobre del marbre de la cuina. La recepta va passar de mares a filles durant generacions fins que va passar de mare a fill (aquest vaig anar jo) interessat en saber com més coses millor.
Gairebé sempre les fèiem quan havia brou. Normalment primer preparàvem el brou amb verdures (Api, chiribia, pastanaga, nap etc ..) i les carns i ossos de sempre (os de genoll de vedella, ossos salats de porc, carcasses de pollastre etc ..)
De les carcasses del pollastre (3 carcasses) trèiem suficient quantitat de carn per fer una bona plata de croquetes unes 60 unitats.
Fem el següent:
primer separem la carn dels ossos i un cop fet això, esmicolem el pollastre (tallant-lo molt petit. Seguidament tallem una ceba gran i la piquem. Posem a escalfar el fons d'una paella gran i sofregim la seba, quan comença a transparentar, posem sis cullerades soperes de farina colmadetes i la sofregiu, tot seguit tirem 1 i 1/2 de litre de llet i 2 cullerades i mitga de sal (mesura: cullereta de postres) i afegim el pollastre esmicolat. A partir d' aquí cal tenir paciència, remoure i remoure, fins que la pasta, que s'anirà coent es separi de la paella i no s'enganxi a les parets de la mateixa, ha de quedar la paella neta totalment, sinó vol dir que no es cuita la pasta per fer croquetes. Un cop es desenganxi de les parets de la paella la pasta i comenci a separar-se el oli, passarem la pasta a la font per refredar. Un cop freda la pasta, prepararem una a una les croquetes, es pot fer a ma o bé utilitzar dues culleres, per anar donant-li forma. Un cop la forma feta es passa per ou i s'arrebossa amb pa rallat. Preparem tota la safata i posem a escalfar un caçó amb prou oli per cubrir-les (de fet les farem de quatre en quatre) per això el caçó no ha de ser molt gran, però si ha de tenir força oli. Preparem un altra safata amb paper de cuina per tal de treure-li l'excés d'oli. I anem fent.
